De Cocentaina a Alcoi
El 17 de juny teníem una cita per aquestes comarques, era la primera caminada organitzada per la Mariola. Vàrem trobar-nos a Cocentaina, a la comarca del Comtat, i vàrem agafar l'autobús cap a Alcoi a l'Alcoià,
El vehicle ens va portar fins a l'estació de València, on vam començar la ruta. La calor va ser una constant que ens va marcar la jornada. Hem d'agrair molt a Paco d'Alcoi la seua ajuda i en especial en alguns moments de més necessitat l'aigua fresqueta i un cotxe de suport.
El 17 de juny teníem una cita per aquestes comarques, era la primera caminada organitzada per la Mariola. Vàrem trobar-nos a Cocentaina, a la comarca del Comtat, i vàrem agafar l'autobús cap a Alcoi a l'Alcoià,
El vehicle ens va portar fins a l'estació de València, on vam començar la ruta. La calor va ser una constant que ens va marcar la jornada. Hem d'agrair molt a Paco d'Alcoi la seua ajuda i en especial en alguns moments de més necessitat l'aigua fresqueta i un cotxe de suport.
Un mal paper
El paisatge era bonic i Salvador ens anava explicant alguns detalls del terreny, també volem donar-li el nostre agraïment pel seu guiatge. En un punt ens vam aturar i ens va parlar de la Mola, on hi havia un poblat iber, i el mas de la Mola, però malauradament queda poca cosa, la gent ho ha anat espoliant. La senda anava passant algunes vegades entre pinar, tot i que hi havia molta zona cremada per l'incendi del 94, com ens van contar va ser provocat per un paper encès que va eixir del fumeral d'una casa.
El paisatge era bonic i Salvador ens anava explicant alguns detalls del terreny, també volem donar-li el nostre agraïment pel seu guiatge. En un punt ens vam aturar i ens va parlar de la Mola, on hi havia un poblat iber, i el mas de la Mola, però malauradament queda poca cosa, la gent ho ha anat espoliant. La senda anava passant algunes vegades entre pinar, tot i que hi havia molta zona cremada per l'incendi del 94, com ens van contar va ser provocat per un paper encès que va eixir del fumeral d'una casa.
Sota la calor sufocant
Alguns paraigües apaivagaven la calor de la gent, i ens donava una imatge curiosa al grup. Vàrem arribar a l'alberg de les Foietes del Centre Excursionista de Cocentaina, allí vàrem descansar i vàrem fer un mosset, gràcies Jose.
Una vegada descansats ja vàrem tornar al camí, cada vegada la calor angoixava més, en una altra espenta vàrem arribar al Castell de Cocentaina, allà vàrem fer un altre descanset.
Alguns paraigües apaivagaven la calor de la gent, i ens donava una imatge curiosa al grup. Vàrem arribar a l'alberg de les Foietes del Centre Excursionista de Cocentaina, allí vàrem descansar i vàrem fer un mosset, gràcies Jose.
Una vegada descansats ja vàrem tornar al camí, cada vegada la calor angoixava més, en una altra espenta vàrem arribar al Castell de Cocentaina, allà vàrem fer un altre descanset.
Paco tenia preparat el seu cotxe amb marraixes d'aigua i el cotxe per si feia falta, algunes persones vàrem pujar al castell de Cocentaina. Des de dalt es veia Cocentaina allà baix, es podia diferenciar molt bé la part vella de la nova del poble, més enllà es veia el Comtat fins l'embassament de Beniarrés. A la banda nord el Benicadell s'amagava la Vall d'Albaida.
Després del descans i prendre una mica de fresca, alguns a l'ombra del castell, d'altres a l'ombreta dels pins, vàrem seguir la davallada final fins passar pel raval de Cocentaina.
Graeme ens va fer de guia per dintre de Cocentaina fins arribar a la plaça de la Font, ens anava explicant al seu pas els diferents punts de valor.
En arribar a la font la festa ja s'olorava i algunes paelles ens donaven la benvinguda. Sussi, la guia, ens tenia preparat ja el segell de l'associació Guaret per marcar l'etapa i gravar el dibuix al cartonet.
La visita per Cocentaina
Després vàrem iniciar la visita guiada per Cocentaina, ací teniu un resum del que Sussi ens va contar i vàrem poder apuntar
Alguns apunts:
Susi ens va parlar de moltes coses, ens va mostrar sobre un mapa on hi havia l'antiga vila murada medieval, hi havia una zona pintada de blau, com un llac on hi havia el pla de la Font, la plaça era zona d'aiguamolls. En la vinguda dels cristians els àrabs van ser desplaçats als ravals, els cristians van fer muralles, al segle XIV les muralles ja estaven acabades.
També ens va recordar la importància de la Fira de Cocentaina de 1346, que arrancava de la plaça de la Font, era un privilegi del rei Pere IV.
Després vàrem iniciar la visita guiada per Cocentaina, ací teniu un resum del que Sussi ens va contar i vàrem poder apuntar
Alguns apunts:
Susi ens va parlar de moltes coses, ens va mostrar sobre un mapa on hi havia l'antiga vila murada medieval, hi havia una zona pintada de blau, com un llac on hi havia el pla de la Font, la plaça era zona d'aiguamolls. En la vinguda dels cristians els àrabs van ser desplaçats als ravals, els cristians van fer muralles, al segle XIV les muralles ja estaven acabades.
També ens va recordar la importància de la Fira de Cocentaina de 1346, que arrancava de la plaça de la Font, era un privilegi del rei Pere IV.
Arribàvem a la plaça del Cardenal Ferrandis, la noblesa tradicional valenciana va tenir molta força fins al segle XVI, el cardenal tenia cases prop del palau, va ser cardenal i ma dreta del papa, va ser una peça clau en la roma papal del XVI.
El comte era el que més poder tenia a la zona, però per sota estaven els prohoms, aquest grup de prohoms es reunien al llarg del fossar, trobar-se en un lloc sagrat on hi havien soterrats els seus avantpassats els donava força.
A Cocentaina també són socarrats, així ens ho canta Al Tall al seu disc de la Pelitrumpeli.
Taninà ninà,
socarrats de Cocentaina,
taninà ninà,
hem perdut l'enteniment,
taninà ninà,
volent fer a son Alcàsser,
taninà ninà,
tant luxós com a altres temps.
Hem fet ampla carretera
a son molt vistós castell.
Tenen fonteta les cases
per anar sempre ben nets.
Hem dotat a tot el poble
de molts curiós paviment.
Hem refet nostre col·legi
per a que sàpiguen molt més.
En aquest cas són els musulmans qui demanen ajuda a Granada i aquets darrers en arribar cremen I saquegen la població.
El centre històric de Cocentaina és de nova creació cristiana, al centre de la població hi havia cases senyorials, algunes finestres a cara de terra, reforçades amb grans barrots eren la boca dels cellers.
Al museu arqueològic veiem dos arcs romànics, és l'art gòtic civil més tardà del País Valencià.
Finalment arribàvem al palau, era grandíssim, ens faria falta un dia sencer per recórrer-lo, segons sembla al segle XVII els comtes ja se n'havien anat, i van fer la residència a Madrid.
L'expulsió dels moriscos del 1609 va afectar molt a aquestes comarques, la noblesa es va oposar a que els enviaren, ja que eren la mà d'obra barata, l'oposició per suposat era per una qüestió econòmica, no ètica.
Fins als anys 40 del segle XX trobem zones de muralles i torres que ara han desaparegut, com la casa dels Reformistes, és una pèrdua de patrimoni relativament recent, quina llàstima!
Cocentaina té molta importància durant l'època medieval, molt més que Alcoi, tot i que Alcoi es dispara la seua importància durant l'època industrial. Gràcies Susi per tot el que ens has contat i hem aprés de Cocentaina i la seua història.
En acabar la visita vàrem anar a la caseta de camp de Paco, on vàrem descansar i vàrem dinar, aquesta vegada tranquil·lament.
Paco ens va obrir sa casa en un gest de generositat, gràcies una altra vegada Paco. Vàrem traure els entrepans i ell ens va traure alguna coseta de picar. Vàrem deixar la visita de la vesprada d' Alcoi per més endavant, ja que la calor ens havia eixugat les forces, això si, vàrem cantar algunes cançonetes de l'Ovidi Montllor a l'emparrat: la samarreta, la cançó del cançat, m'aclame a tu i per acabar vam intentar l'homenatg a Teresa, tot i que va eixir d'aquelles maneres.
M'aclame a tu
M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
Vam iniciar el llibre del Camí al Comtat i l'Alcoià. No podia faltar, com un himne del Camí de cloenda, vàrem cantar la Malaguenya de Barxeta. En acabar vàrem acomiadar-nos fins la propera.
 |
| Sota un sol ardent |
 |
| Fem camí , sota les cendres a la Mariola |
 |
| El grup del Camí amb paraigües i tot |
 |
| Fem camí per la serra Mariola |
 |
| Escut de Cocentaina al refugi de les Foietes |
 |
| El Grup del Camí descansem al refugi de les Foietes de Cocentaina |
 |
| La senda sota una paret vertical |
 |
| El Grup del Camí ens apropem al castell de Cocentaina |
 |
| El Comtat des del castell de Cocentaina |
 |
| Pugem al castell de Cocentaina |
 |
| Castell de Cocentaina ( Comtat) |
 |
| Castell de Cocentaina |
 |
| Vista del Comtat des del castell de Cocentaina |
 |
| La porta del castell de Cocentaina |
 |
| Des del castell de Cocentaina |
 |
| Cocentaina, des del castell, nucli vell i eixample |
 |
 |
 |
| Pica de pedra a Cocentaina |
 |
| Pels carrers de Cocentaina |
 |
| L'Almàssera |
 |
| Arribem a la plaça del palau de Cocentaina |
 |
| Una de les torres del palau |
 |
| Un dels portals de la muralla de Cocentaina |
 |
| El grup del Camí a la plaça de la Font de Cocentaina |
 |
| Una bassa interior amb ullals d'aigua |
 |
| Arcs romànics a Cocentaina |
 |
| El palau comtal |
 |
| Una antiga porta a Cocentaina |
 |
| El Grup del Camí a la caseta de Paco, al terme de Muro (el Comtat) |
 |
| Fem camí per la Mariola |
